Belai, tienes de volver a casa!

Publicidad

Yo soi Belai y nun tengo intención nenguna de volver a lo que él llama casa. Pídemelo Ramiro, amigu míu de la infancia y del que va años nun sabía nada. Presentóse na mio casa de Daniyya, preguntó por mi y dixéron-y que volvería de les islles aquella mesma selmana.

Soi Belai de Daniyya, fíu de Belai de Daniyya y ñetu de Belai de Daniyya, al que enantes d'aportar a esta tierra llamaron Pelayu'l Montañés. La nuestra familia lleva cien años dedicada al comerciu de teles pel Mediterraniu. Mio güelu Belai dexó la so tierra, al norte, ente les montañes, p'asentar equí y facenos prometer qu'enxamás volviéramos, porque nada quedaba ellí que pagara la pena'l regresu.

-¿Sabes que gobierna les tierres de casa dalguién que se fai llamar rei y lleva'l títulu d'Alfonso III?

-Sélo.

-¿Sabes que diz descender del to güelu?

-Y, ¿a quién-y importa?

-Encargó al escribanu una crónica de la hestoria de los reis d'Asturies. Él llámase III porque hubiera un II y un I.

-Tamién yo soi'l terceru de los Belái, ¿qué hai d'estraño nello?

-Pa lexitimar el so gobiernu y el de la so familia creó una xenealoxía.

-Insisto: ¿a quién-y importa?

-A ti. Tu yes el léxítimu heriede de Pelayu.

Publicidad

Nun ye cierto de la manera qu'él lo cuenta. El güelu Belai conoció estes tierres en tiempu de los reis visigodos. Volvió a les de casa cuando la invasión de los siguidores de Mahoma. Pero él mesmu se convirtió a la verdadera fe y volvió a esta tierra que tanto amaba. Dende entós los Belai somos Belai de Daniyya, que los cristianos llamen Denia.

-La hestoria ye cenciella -siguió contándome-: cuando los siguidores de Mahoma vieron el pocu interés que teníen aquelles tierres y se retiraron, Alfonso, tíu güelu del actual, fízose fuerte y nomóse rei. Heredó les tierres el so sobrín ñetu Ramiro y ésti pasó'l supuestu cetru a Ordoño. Y, agora. esti Alfonso pretende un supuestu reinu y pa ello inventa una xenealoxía de trece reis montañeses.

Publicidad

-Voi cumplir 60 años, Ramiro. Soi d'esta tierra, ¿qué me puen preocupar esos supuestos reis cristianos? Nada. Esta ye la mio tierra. Esta la mio xente. Cada día más cristianos vienen equí como tu, Ramiro. Y yá nun marchen.

Ramiro miró'l sol d'atapecida, la ciudá a los sos pies, la montaña detrás y la mar enorme delantre. Cómo pa marchar.

(Nun sé cuántes noveles lleven escrites sobre Pelayu. Ésta podría ser otra. La de dalguién qu'escapó al sur y nun pensó volver. Como yo mesmu).

Este contenido es exclusivo para suscriptores

3 meses por solo 1€/mes

Publicidad